jueves, 30 de noviembre de 2017

Entrevistes i col·laboracions

Col·laboració a l'article de Kike Oñate, "Menorca: cuando la transición energética la lidera Gas Natural", que tracta de la gasificació de l'illa i de l'ampliació del Parc Fotovoltaic de Son Salomó.

"Más allá del debate sobre el lugar y el impacto visual, no hay que olvidar que con la potenciación de las renovables, el sector puede convertirse en otra actividad financiera más, que puede tener consecuencias especulativas sobre el suelo"

"Sería un grave error, ahora que estamos enfrentándonos a un proyecto significativo a nivel energético, no intentar aprender de los errores ya cometidos en otros secotres -como la construcción-, como para que ahora se nos pase de nuevo por alto"


Entrevista al número de Setembre - Octubre de la Revista de Ca'n Picafort



jueves, 31 de agosto de 2017

Impressió. Presentacions al Tot Inclós 2017: debat i intervencions


El que portem d’agost he tingut l’oportunitat de participar en la presentació del monogràfic Tot Inclós. Danys i conseqüències dels turisme a les nostres illes. Es tracta d’una xerrada dividida en tres parts: en primer lloc els creadors del monogràfic exposen el contingut i expliquen les raons que els han portat a aquest tipus d’iniciativa; en segon lloc, el ponent, escollit pel col·lectiu del poble que ha proposat l’acte, parla entorn a l’article que hi ha publicat; i, en tercer lloc, es fa un debat obert entre els assistents.

El que em porta a fer aquest escrit és el posterior debat, que en certa manera podria entendre’s com un estat de la qüestió de les impressions de la gent del carrer, amb un cert matís, ja que cada tipus d'acte mou a persones d'ideologia més o menys afins, sempre amb excepcions. Aquest fet, no l'exposo com un punt dèbil, és així en la majoria d'actes, sobretot en aquells on es toquen qüestions de fons sobre temes crítics i d'actualitat. Ha d'assumir-se.

Fet aquest incís, el que més m’ha cridat l’atenció dels dos debats en els que he participat aquest estiu, ha estat que un cop feta la presentació, el debat s’ha produït principalment de la següent manera: no amb un interacció ponents-públic, sinó amb una interacció públic-públic. Per mi, d’aquest fet es poden destacar dos aspectes: 1) que el tema tractat és un tema que tothom sent a prop, és a dir, no és una qüestió que afecti a una minoria de la població, ni és un tema nou, i 2) que és una qüestió que comença a ser molt debatuda i que el públic comença a posicionar-se entorn a unes idees i uns valors, i que hi ha té molt a dir. Al cap i a la fí, pel que fa al qüestionament sobre l'actualitat i l'esdevenir de l'activitat turística, la població de les illes n'és un agent actiu en el seu desenvolupament sobre el territori, la qual, per pròpia experiència, pot tenir, i té, idees i raonaments transformadors que han de ser escoltats.

Els temes tractats en els debats han estat diversos: s’ha parlat sobre el futur de les nostres illes, dels treballadors de temporada, que els elevats beneficis no recauen sobre la població, dels cotxes de lloguer, de gent arreu del territori, de lloguer turístic, del joc que dona el lloguer turístic als petits propietaris, de l’accés a l’habitatge i dels elevats preus dels escassos lloguers per tot l’any, dels nous 9 km d’autopista que estan apunt d’executar-se, de la instal·lació de línies d’alta tensió a la Marina de Llucmajor, entre d’altres.


Acostar el debat al poble és imprescindible. El poble és transformador. El poble transforma.

lunes, 14 de agosto de 2017

Pot la "ciutat-illa" ser un concepte positiu?


Entrades anteriors al blog han exposat el concepte “ciutat-illa” com la realitat territorial actual que presenta Mallorca. Concepte que pot entendre’s, a primer cop d’ull, com a sinònim d’urbanització avançada del territori, però veureu que pretén anar molt més enllà.

És cert que amb molta probabilitat la realitat actual és conseqüència de l’aposta contundent per un model potenciador del fenomen urbanitzador, altament lligat a la indústria turística. Ara bé, un cop l’estructura territorial i el funcionament de la població mostren aquest “símptoma” de comportar-se amb aquelles característiques pròpies de les ciutats, la pregunta és la següent: pot fer-se alguna cosa perquè aquest fet es converteixi en quelcom positiu pel propi territori i per la població que l’habita?

Més que la resposta, la reflexió entorn a aquesta pregunta, prou complexa, va dirigida a dotar de contingut a la “ciutat-illa” en la que habitem. Dotar de contingut des d’una perspectiva social i territorial, es a dir, aplicar-hi les polítiques oportunes.

Aplicar les polítiques oportunes comporta treballar en diferents estadis que no són fàcils d’assolir. Tot seguit algunes idees: 1) assumir aquesta nova realitat i assumir conseqüència de què ha estat generada; 2) estudiar-la amb més profunditat, saber com funciona; 3) implicar a la societat i als col·lectius en la definició dels escenaris futurs; 4) definir diferents possibilitats d’actuació en funció de la definició d’aquests escenaris futurs desitjats.


Hem de tenir en compte que tant important és ser conscients de la situació actual, sigui aquesta més o menys beneficiosa (sempre dependrà en funció dels ulls que l’observin), com ser pro-actiu en la possibilitat de la seva transformació en positiu.