Entre les noticies d’aquests dies s’ha publicat que l’Ajuntament de Palma rebrà uns quants de milions d’euros a compte de la Llei de Capitalitat de la que se’n beneficia el municipi de Palma degut a ser capital autonòmica.
Està clar que les
capitals pateixen del fenomen concentrador que recau sobre elles, només dir que
en el municipi de Palma s’hi concentrava al 2014 el 46,5% del total de la població
mallorquina i que, a més, suporta una gran quantitat de població flotant
(treballadors que s’hi desplacen diàriament) i també un gran nombre de
turistes. Tot això provoca un major us d’infraestructures i inclús de serveis
públics.
Ara bé, la intenció
d’aquesta reflexió no és la de centrar-se en les característiques de les
capitals, sinó en el seu abast. Així, dona cabuda el municipi de Palma a tota
l’extensió de la ciutat-capital que representa?
Recuperant una
imatge d’un dels treballs que he realitzat entorn a aquest tema, aquest seria
l’abast del seu continu urbà:
Font: Mestre, 2013
Partint d’estrictes
criteris d’àrea urbana continua, com pot veure’s a la imatge, la ciutat continua s’estén més enllà
dels límits del municipi de Palma. Llavors, haurien de revisar-se els
beneficiaris de la Llei de capitalitat? Hauria de revisar-se la preconcepció de
municipi-ciutat-capital?
Seria interessant a
l’actualitat repensar aquest fet. A més, ha de tenir-se en compte que la ciutat
no només compren el continu urbà, sinó que també s’estén sobre
l’urbanització dispersa que no surt representada en aquesta imatge.
Així, la ciutat-capital no
entén de límits municipals i els seus efectes, la seva pressió sobre el
territori i sobre els ciutadans, van més enllà i es difonen gradualment sobre
el territori.
No hay comentarios:
Publicar un comentario