Les ciutats, la multiculturalitat, el Brexit i Trump. I no, no és un acudit.

Una de les moltes característiques a partir de les quals es poden definir les ciutats és la multiculturalitat. Hi conviuen persones de diferents cultures i diferents ètnies. Són veïns en els barris i comparteixen, amb els mateixos drets i deures, els mateixos espais i les mateixes instal·lacions. Encara més, viuen en comunitats on entendre’s i coneixe’s és la millor forma de prosperar.

És precisament aquesta convivència comunitària la que crea llaços i trenca perjudicis entorn a rostres desconeguts, diferents als “de tota la vida”. Així creix l’empatia, les ganes d’ajudar-se, de col·laborar, i llavors la cultura passa de ser una barrera a un pont, el que ens identifica, una comunitat multicultural.

Amb la victòria d’avui de Donald Trump, de la mateixa manera que ja va ocórrer amb el resultat del referèndum a Gran Bretanya, on va guanyar sortir de la Unió Europea, les ciutats no van tenir un paper determinant.

En aquestes, fruit d’aquest contacte multicultural, es pensa majoritàriament que s’ha de cercar conviure, no posar barreres. Un exemple n'és el resultat guanyador d’avui a la ciutat de Nova York, el qual no és precisament el de construir un mur a la frontera d’EUA amb Mèxic perquè les persones no puguin creuar, protegint així el que ells entenen com la seva prosperitat. Ara bé, les grans ciutats no són encara avui suficients com per donar recolzament a tot el conjunt del país com perquè les seves majories siguin les que predominin.

Està clar que, com tot, les grans aglomeracions urbanes estan caracteritzades per aspectes tant positius com negatius, cada un d’ells considerats de forma pròpia com més o menys beneficiosos en funció de la vida que cadascú vol per si mateix. Ara bé, el pensament multicultural, tant profund com perquè es tradueixi en un vot, en una elecció personal, sembla ser encara una característica molt arrelada només a les ciutats, o almenys a la forma de pensar com a ciutadà dins la societat, la qual no és prou contundent com perquè regeixi el funcionament polític del món actual.