Fa uns dies el diari ARA Balears publicava un article (enllaç) en relació a la tesi
doctoral que he defensat recentment. El títol, molt encertat, exposa una de les
principals conclusions de la recerca “D’una
illa amb ciutat a una ciutat-illa”.
Les dinàmiques de l’illa
han canviat, i això ha estat demostrat a partir de quatre variables: morfologia
urbana, població, mobilitat i activitat comercial i serveis. Quan parlem de
dinàmiques, parlem de l’evolució de les variables en el temps, variables que,
en aquest cas, tenen el territori com a suport físic el qual modifiquen i
transformen.
Fins al moment, el
conjunt de Mallorca ha tornat menys depenent de la capital. Pot fer-se aquesta
afirmació degut a la redistribució de població i activitat comercial i serveis
arreu de l’illa, traient protagonisme al municipi de Palma el qual ha vist
disminuir el seu pes relatiu en relació al conjunt del sistema urbà. Encara
més, s’ha demostrat que aquesta redistribució no s’ha produït entorn a l'àmbit
metropolità, sinó arreu de l’illa, inclús en aquells municipis més allunyats de
Palma.
L’estudi de la
mobilitat també ha donat uns resultats contundents i reveladors. La mobilitat
laboral (entesa com la mobilitat entre el municipi de residència i el de
treball) ha augmentat de forma significativa, sense tenir, a més, la capital
com a principal destí. La mobilitat laboral ha agafat importància entre els
municipis de Sa Part Forana.
La “ciutat-illa” és
un concepte actual i clau per entendre la realitat territorial. Realitat
territorial que precisa de ser analitzada encara amb més profunditat, tenint en
compte encara més variables. Cal remarcar, però, que quan parlem de “ciutat”, aquesta
no ha de ser entesa a partir d’aquelles característiques clàssiques amb les
quals sovint encara se la vol identificar: un espai amb una elevada densitat de
població i edificació, congestionada pel tràfic i mancada de zones verdes i
rurals. La Mallorca-ciutat ha de definir-se per la disminució de la jerarquia
entre els nuclis de població, un repartiment equitatiu dels serveis tant
públics com privats arreu del sistema urbà, on la mobilitat ha d’estructurar-se
com una xarxa, afavorint l’eliminació de desequilibris en el seu funcionament.
En definitiva, la ciutat ara ja no pot ser identificada com la part oposada al
camp. Una, amb seny, pot tenir cabuda dins l’altre, ja que no parlem d’edificació,
parlem d’integració.
En darrer lloc,
destacar, que aquest concepte es lliga a una de les reivindicacions actuals: la
necessitat de definir un model territorial integral que gestioni i planifiqui
el futur de l’illa de Mallorca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario